Què fa una bona persona a la cua del supermercat quan s'acosta algú que porta menys coses? És evident, deixarà passar al davant a la persona que porta menys coses ja que anirà ràpid i no li farà perdre gaire temps i, a canvi, obtindrà la satisfacció d'haver obrat correctament.
Però, i si és una d'aquelles velles impertinents que sembla que se li caigui el món a sobre de la presa que té i que quasi ni demana que la deixin passar si no que es va ficant fins que guanya la posició? Òbviament, la bona persona ha de cedir-li el lloc. És una persona gran, no tenen paciència, però... uish! Fa una mica de mal dir, però dóna ràbia, oi què sí? És clar que sí! Res, ho deixa estar i llestos. Una bona persona fa bé i no mira a qui.
Però què passa si la persona que sembla tenir més pressa del món va amb un carret i a la cua va trepitjant els peus de la bona persona, ficant-li presa? És evident que no cal deixar passar a la persona que porta moltes més coses, però per algun estrany motiu, creu que no va el suficientment ràpid i la solució que troba al problema és anar donant copets amb el carret. Aquí sí que s'ha de fer un exercici de calma i serenor per no perdre els nervis. Ningú va dir que fos fàcil ser una bona persona! Pam! Un copet. Mira enrere amb cara de "vés amb compte" i l'altra persona aixeca la mà com dient "perdona, se m'ha escapat". Però als dos segons, pam! Copet. Ja no mira, com dissimulant. No es pot avançar, la persona que està pagant va lenta, no hi ha espai i per molt que el de darrere vagi donant copets, no es pot avançar. Pam! Copet. Millor no girar-se, relax, pensa en una altra cosa! Pam! Copet. La sang li vull de ràbia, li agafaria les coses i li llençaria pel cap amb carret i tot. Per l'amor de déu, caixera, apressa’t o no respon de si mateix!
Però, i si la bona persona és la que té pressa i porta molt poques coses? Normalment, per alguna macabra llei de l'univers, la persona que està just davant mai no deixa passar a ningú. Per norma. No hi ha explicació racional, ho fa així i llestos. La bona persona farà cua i no es queixarà, ni bufarà impacient, ni mirarà el rellotge cada cinc segons i mig. L'únic cas en que la bona persona serà convidada a passar al davant serà el dia que no té gens de pressa, que porta quatre coses i la persona que li deixa passar en porta tres, que dius "cal?", però passa perquè es sent obligada a passar i llavors es sent incòmode i està desitjant marxar del supermercat i no tornar a veure mai més a aquella desaprensiva bona persona que l'ha deixat passar perquè sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada