dimarts, 28 d’abril de 2015

Amb data de caducitat tot funciona millor

Un dia, no sé perquè, em vaig fixar en que la majoria de coses normalment tenen data de caducitat. Aquesta data només serveix per donar-nos seguretat, res més, perquè un iogurt, per exemple, està tan bo el dia 5 com el dia 7 tot i que caduqui el dia 6. Però siguem sincers: què passa normalment quan els iogurts de la nevera caduquen en dos dies? Doncs que menges iogurts fins que te’n surten per les orelles, és així, i l’endemà en tornaràs a comprar, per tenir-ne, i què miraràs?, la data de caducitat, agafem els que tenen la data més llunyana i anirem repetint aquest cicle làctic fins a l’infinit.
Hi ha altres dates de caducitat que no són tan òbvies però igualment emprenyadores. Vaig pujar al cotxe per anar al súper a comprar iogurts i em vaig fixar en l’etiqueta verda enganxada a la lluna davantera del cotxe. Amb uns foradets m’indicava que el mes de juliol del 2016 caducaria la revisió tècnica i l’havia de tornar a passar. Carai! Has de pagar per encendre i apagar els llums, per donar-li al neteja vidres, per girar les rodes i prémer els frens. I si no hi ha res estrany, et canvien l’adhesiu, de verd a vermell o groc o blau, i el 16 per un 18, si tens sort, i, si no, per un 17.
Quan vaig anar a pagar els iogurts amb la targeta de crèdit, vaig treure el DNI i estava caducat des de feia dos mesos. La caixera no va creure que aquell que sortia a la foto era jo, en el dos mesos que feia que estava caducat les diferències físiques eren massa grans. Si hagués anat abans a comprar els iogurts, cap problema, però ara... Ara no podia ser.
Amb mal cos, sense iogurts, el DNI caducat i l’enganxina de la ITV omnipresent a la lluna del cotxe, vaig tornar a casa. El món em queia a sobre, tot caduca, tot! I just en aquell moment de terrible commoció va entrar la meva dona. Em va saludar, com cada dia, sense gaire esma, i me la vaig quedar mirant. Què estrany! Ella em mirava encuriosida perquè no acostumo a mirar-la tanta estona si no és que estic molt calent i tinc ganes de marranades. Però no, no estava pensant en sexe, estava pensant en dates de caducitat. Per què el matrimoni no té data de caducitat? Els iogurts, les inspeccions tècniques, fins i tot la meva identitat té caducitat, però el meu matrimoni no, aquell paper que vaig signar en un estat d’alienació evident, allò, no caduca mai. El que Déu ha unit que no ho separi l’home, però jo em vaig casar pel civil, no per l’església, llavors, no entenc el perquè d’aquesta incaducabilitat.
Reflexionem. Portes cinc anys de matrimoni i s’acosta la primera revisió, aquella maleïda data que et recorda, impassible, que allò caduca. Clar, t’ho hauràs de currar, no vols que la teva dona passi de renovar, i tu, tu et fas de pregar a veure si en treus alguna cosa. I la maleïda data de caducitat fa que la passió torni perquè allò s’acaba, finito, caput, i vinga sexe, i vinga romanticisme, i sexe, i confidències, i sexe, i amor, i sexe, i renovem, però després del sexe, eh! I si el matrimoni no va bé? Doncs res, fora, a una altra cosa i ni divorcis ni mandangues, com el DNI, que ja no vols ser mai més tu, doncs no el renoves i llestos. Si les coses podrien ser molt més fàcils del que són!

Conclusió: la data de caducitat és per donar-li vidilla a la quotidianitat monòtona de les nostres insulses vides. És així, acceptem-ho i gaudim-ne, sense recança. Amb data de caducitat tot funciona millor!


dijous, 23 d’abril de 2015

Ailoviu: un virus desconegut s'estén per Catalunya

Els centres mèdics catalans estan desbordats davant l’allau de casos d’aquest nou virus que afecta la capacitat de l’individu per relacionar-se amb l’entorn.


Manresa | 23/04/2183

La comunitat mèdica, però també els col·lectius per la salvaguarda de la decència moral, estan alarmats pel creixent nombre de casos que aquests dies s’estan coneixen d’afectats per un virus desconegut fins ara, anomenat Ailoviu, que altera les capacitats de l’individu per relacionar-se amb normalitat amb les persones properes mantenint certes conductes impròpies d’una societat civilitzada i higiènica.
S’han constatat centenars de casos de mostres d’afecte desmesurat en espais públics com és el cas d’una parella que va ser detinguda en un parc mentre es besaven sense cap mena de pudor.
Les autoritats es veuen desbordades davant l’avenç d’aquesta epidèmia i des dels sectors més conservadors es demana que les forces de l’ordre apliquin els protocols establerts amb la major severitat per evitar aquestes mostres d’afecte irrespectuós i ofensiu envers els altres. En declaracions del Director General del Departament de Benestar i Seguretat Moral “s’ha d’evitar que la gent infectada es relacioni amb d’altres per contenir l’epidèmia. Estem davant d’un problema que, si no tractem adequadament, se’ns pot escapar de les mans”. Després d'analitzar la situació s’ha arribat al consens de decretar el toc de queda a les 20 hores a partir de les quals no podrà circular ningú sense una autorització governamental. Els parcs, miradors i carrerons foscs seran especialment vigilats ja que s’ha constatat que en ells el nivell d’infectats ha augmentat vertiginosament.

La població respectuosa de la llei i la moral tenen al seu abast un número de telèfon (6661231230) i una adreça electrònica (denunciainmoralitats@elsistemamola.com) per poder denunciar conductes incíviques i lascives i evitar així que el virus Ailoviu acabi per estendre’s més enllà de les fronteres dels nostre país cap als països fronterers que ja estan aplicant controls exhaustius per evitar l’entrada d’infectats dins dels seus territoris nacionals.


dimarts, 21 d’abril de 2015

El problema

El parc està ple de mainada.
Hi ha grupets de mares i pares per ací i per allà. Alguns gronxen els fills, altres xerren pels descosits sense parar atenció als nens i alguns avis, desbordats, persegueixen els néts amb l’entrepà a la mà.
Una mare se m’acosta. La conec d’haver-la vist a l’escola on els nostres fills estudien.

-          Hola! Com va això?
-          Hola – contesto sense gaire esma.
-          Mare meva, no sé a on anirem a parar.
-          Què vols dir?
-          Mira els nens: un parell de morets, un sudaca i aquella nena d’allà que sembla mig gitana. Això és un problema.
-          Dons sí, és un problema, però si consultes a un bon oculista potser et pot ajudar.
-          Un oculista? – La seva cara és de no entendre res de res.
-          Sí, és evident que necessites un oculista perquè on tu veus un problema jo només veig un munt de nens jugant i divertint-se.


Es queda astorada, com si li estigués prenent el pèl, i s’allunya mirant-me amb menyspreu. S’apropa a una altra mare i, mentre miro com els nens juguen, sento com li diu: “Mare meva, no sé a on anirem a parar”.