diumenge, 17 de gener del 2016

Separació infinitesimal (o quan x→∞)

Després de molt insistir va convèncer a l’Esperança per quedar aquella tarda i anar a prendre alguna cosa. Quan li va demanar què volia, ella va contestar no veure’l més. Ell s’ho va prendre bé perquè sa mare sempre li deia que el darrer que es perd és l’esperança, però ella es va aixecar matemàticament i va anar multiplicant la distància entre tots dos fins a tendir a l’infinit. Les roses que li havia portat es van marcir i es va quedar amb un pom d’espines ensangonades a les mans.



divendres, 8 de gener del 2016

Connectats

            Un cop sec va fer tremolar lleugerament el terra però ningú no va aixecar el cap. El pare llegia les notícies a la seva tauleta; la mare veia un vídeo que li havien enviat al mòbil; el petit, amb la boca oberta i el sopar fred al plat, mirava dibuixos animats al seu dispositiu especialment dissenyat per a nens entre quatre i vuit anys.
Mentre l’avi restava a terra sense vida, el pare va rebre una notificació que l’informava en temps real de la defunció del seu progenitor. Amb incredulitat va clicar “m’agrada” i va escriure un comentari: “D.E.P.”.

La següent notícia el va indignar: “300 immigrants morts a les costes de Sicília”. - Merda de món - va murmurar, però ningú l’escoltava. Ho va solucionar compartint la notícia a la xarxa.