dimecres, 22 de juny de 2016

Indignació relativa

Mentre sopa li molesta molt que posin aquells anuncis d’ONGs on surten nens escanyolits amb panxes inflades, ulls plorosos plens de mosques i mares desesperades sense res amb què nodrir als seus nadons. Maldiu el nom de governants i cacics que no fan res per solucionar aquests problemes que li queden tan lluny i canvia de canal. De fet, cada cop que a la pantalla surt quelcom que l’incomoda, canvia de canal i aconsegueix no pensar-hi més.


dimarts, 7 de juny de 2016

Un d’aquells dies

De camí cap a casa em crida l’atenció un núvol de tempesta. És petit però perfecte en la forma i el color. De tant en tant s’il·lumina fugaçment. I el millor de tot és que fa un sol espatarrant, només aquest núvol trenca la monotonia blavosa del cel primaverenc.
I a mesura que m’hi acosto me n’adono de que el núvol sembla que està a sobre del meu barri. És més, sembla que està a sobre del meu carrer. Diria que està just al damunt de casa meva.
Deixo el cotxe a l’entrada del jardí i plou a bots i barrals. Avui és un d’aquells dies. Sospiro resignadament al recordar que m’he deixat el paraigua a l’oficina.