dijous, 13 d’agost de 2015

Passejant la mirada


Entre quatre parets s’avorria
i vaig treure a passejar la mirada.
No va trobar res decent
enmig de tant ciment,
només gent estressada.

Llavors vam anar a veure la mar
amb la seva blava verdor esmerilada
en una dansa eterna
contra la terra ferma
i va acabar marejada.

Per camins i rierols de muntanya
vam descobrir una història amagada
que parla en silenci
perquè la gent pensi
la raó d’haver-la oblidada.

I a la nit vam creuar el firmament
mirant la immensa foscor estrellada
fins que els ulls se’m van tancar
plens de records a vessar

perquè tinc la vista cansada.