Vaig marxar de casa molt jove perquè no suportava al meu pare. Em vaig prometre que mai no seria com ell. Però l’altre dia, mentre m’afaitava, la imatge que em tornava el mirall no era pas la meva, era, com sempre em deia la mare, el seu viu reflex. Des de llavors m’odio profundament i m’he deixat créixer la barba.
Ivan Bonache, març de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada