Relat finalista del premi Tinet de relats dins dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2023. Publicat per Cossetània Edicions dins del recull "El primer lloc del món i altres contes".
Et fas una foto i el resultat t’horroritza. No la pots compartir
a les xarxes perquè el darrer cop que ho vas fer els pocs comentaris que vas
rebre van ser sobre el teu estat de salut o els quilos de més que no amaguen la
roba ampla. Uns quants tutorials més tard, després de comprovar la llum i
l’enquadrament, hi tornes amb resultat idèntic. Se’t veu papada, despentinat,
horrible. Potser seria el moment d’acceptar que l’objectiu no t’estima,
aquestes coses passen, però la tirania de les xarxes t’empeny a no defallir, a
intentar coses fora de l’habitud. Sospeses imitar èxits aliens basats en la
lleugeresa de roba, tanmateix, descartes la idea per culpa de certes
inseguretats relatives al teu físic. La falta d’opcions t’exigeix arriscar una
mica més, anar un pèl més enllà. Surts al balcó i fas la foto amb mig cos
penjant, res de l’altre món, només jugar una mica amb la perspectiva per
aconseguir certa sensació de perill. I bingo! El resultat és esperançador:
aquesta foto triplica el nombre de reaccions rebudes en qualsevol altra de les
anteriorment penjades. Hi ha lloances i crítiques, gent que sent el vertigen de
la caiguda i d’altres que anhelen l'adrenalina del buit. No deixa indiferent a
ningú. I no en tens prou, et queda un regust agredolç a la boca, un quasi que
ja, però no. La següent foto ha de superar aquesta amb escreix i, per això, la
planeges una mica més, busques una ubicació adient, un repte assolible, un risc
moderat, això no obstant, efectiu. I no surt res que no s’hagi vist milers de
vegades abans, una foto força típica, tanmateix, l’acollida és molt positiva i
això t’esperona, et fa perdre la por, l’autocontrol. Qui t’insulta, no et
coneix, a la següent la faràs encara més grossa; qui t’anima, es deu pensar que
ets un xitxarel·lo, un ganàpia amb massa temps lliure, i te’n rius del que li
espera. Anant a la feina, agafes el metro, com cada dia, i veus a la gent
amuntegada al caire de les vies. Un mal cop i algú podria caure-hi. I se
t’encén la bombeta. Una selfie mortal de necessitat, barrejant la possible
caiguda amb la velocitat del comboi entrant a l’estació, passant a frec del teu
cap. Un nou èxit, rotund, inapel·lable, però, novament, poc original. Així i
tot, augmenta el nombre de seguidors a les teves xarxes socials. L’anunci de
cada nova gesta genera més expectació de la que mai haguessis cregut possible.
Creix dins teu una ànsia incontenible, una necessitat malaltissa de l’aprovació
dels altres a través d’aquestes fotos temeràries. I puges a la muntanya per no
repetir un altre cop un escenari urbà. Un cingle, uns rocs punxeguts, una
caiguda potencialment fatal. No et conformes fent veure que pots caure, vols
que es vegi que amb un petit error de càlcul te’n vas cap a l’abisme. I així,
penjant d’una mà, et fas una foto que rebenta el comptador, destrueix el
concepte que tenies del que podia ser una foto viral. Ets un boig, un
irresponsable. En la solitud del teu pis, de nit, quan llegeixes certs
comentaris, dubtes si la gent t’admira o realment volen que et matis. Et
proposen reptes inassolibles, guilladures, que tot sovint et planteges
seriosament. I puges a l’edifici més alt de la teva ciutat, al penya-segat més
escarpat de la Costa Brava, a la grua d’unes obres colossals des d’on estàs a
punt de caure per culpa d’un esternut inoportú. La mort es converteix en
companya de viatge. Ja no en tens prou amb el perill, necessites embolicar la
troca, fer-la més grossa, un pas més cap a la follia. I així comencen les
acrobàcies, el més difícil encara; si parpelleges, t’ho perds. Fins i tot, la
policia et deté quan intentes pujar al pont penjant d’una famosíssima ciutat
estrangera i això entusiasma al teu públic, els encanta que t’hagin emmanillat
i que hagis passat vuit hores en un calabós amb un borratxo cantaire i pudent.
Aquesta experiència t’engresca de tal manera que inicies una agressiva campanya
de micromecenatge per aconseguir els diners suficients per a la que serà, això
has promès a tots els teus fans, la proesa que t’encimbellarà definitivament a
l’Olimp de les selfies suïcides. L’objectiu: l’antena KVLY-TV (Dakota del Nord,
Estats Units d’Amèrica) de 628,8 metres d’altura. Malgrat les teves recents
proeses, el teu estat de forma encara és deplorable, miracles, els justos, i
pujar verticalment més de mig quilòmetre sense protecció, se’t figura un repte
un xic més ardu del que creus poder assolir. Llavors contractes a un entrenador
personal que compta amb el favor de centenars de milers de seguidors i això
empeny una mica més el teu comptador, la teva, diguem-ho així, fama. I t’ho
comences a creure. Et truquen oferint-te esponsorització. Marques famoses volen
que portis els seus pulsòmetres, les seves jaquetes tèrmiques, el seu calçat
esportiu. No ets ric, no ens passem, però pots viure d’aquest negoci i deixar
d’una vegada per totes la feina que durant anys t’ha alienat. Un somni que
s’acompleix! El temps et passa volant i amb tot preparat, físicament a punt i
la comunitat digital expectant, arriba el moment de la veritat. I comença
l’ascensió. Amb cada metre pujat els teus ànims minven. I després, què? Quina
serà la següent proesa? Mentre puges, no li trobes sentit a aquella gesta si,
en acabat, ho perdràs tot. I de mica en mica, a mesura que avances
verticalment, se’t va fent cada cop més evident que allò arriba a la seva fi,
la teva aventura s’acaba, i, si s’ha d’acabar, el millor és acabar
apoteòsicament. Un cop encimbellat en aquella maleïda torre perduda al bell mig
del no-res et desempallegues de la motxilla, del pulsòmetre, de les vambes, de
la roba, i, nu, et deixes caure mentre et fas la teva darrera selfie, una
selfie que farà la volta al món, que et donarà fama pòstuma i que portarà als
teus fans a compadir-se de tu per la manca d’objectius reals, per la falta de
capacitat a l’hora de discernir entre el que és realment important i el que no.
Algun graciós, no sense raó, dirà que vas morir d’èxit.
Ivan Bonache, novembre de 2023
