dimarts, 12 de maig del 2015

Debredat d’isdiu

Corrents, corrents, agafo el metro i sento com la suor em rellisca espinada avall. L’aire condicionat no em fa cap favor i un fred punyent va conquerint el meu cos des dels peus fins al cap. I veig aquella noia que em fa tilín. Sempre puja a la mateixa parada. Però la gola em comença a picar i me l’escuro lleugerament, dissimulant. I ja el veig avenir, perquè el fred inclement no minva i en sortir del vagó és pitjor, la diferència tèrmica entre l’interior i l’andana és abismal, potser vint graus, i el fred que em corcava per dins es transforma en una sufocació que em regira l’estómac. I la noia que s’esmuny entre la gentada que s’amuntega a les escales i no puc fer res. Cares, braços, esquenes, olors, confusió, una mà a la butxaca per comprovar que la cartera segueix a lloc i, per sort, encara hi és. Surto al carrer i el sol estiuenc de Barcelona em saluda inclement a les tres de la tarda. Unes travessies més enllà, veig a la noia de nou, però es fica en un edifici i me’n vaig capcot a l’oficina. La tarda serà dura i el coll em fa cada cop més mal. L’aire condicionat de l’oficina em remata. Ada ja no dic de la buvanda que va sedvir ed freaky aquell, ans al contadi, l’envejo i blanejo dobal-li quan s’aixequi a fer un cafè. Bedò ber sodt adiba l’hoda de blegar i sudto a la calodeta de la tadda. Em deconfodta la bdisa suau que bufa i deixa el cel badceloní net de boirum. Efectivament, el cel és blau, hi ha dies que en dubto. Baixo al vetro i ensobego de ble abb la doia dels veus sobnis. Big en coma m’acosto, despidant ped la boca com un beix, i ella em somdiu decantant el cap lleugedament, deseptiva. I do b’ho puc queude, eb trobo vatal bedò genial a l’hoda. I un “hola” afònic em sudt bed la boca i ella diu. I mido d’esplicad-li que he abafat fded aquell bateix batí i que la veu eb tdaiciona, bedò ella no deixa de diude, i jo desesbedat, i batabam! Un esterdut ibbens i una bluja de gotetes que cauen a la seva cada angelical que es tdansfodma d’una maneda bdutal i s’allunya amb una empdenyada evident. Eb tdobo bassa balament ped plodar. Ada nobés vull un llit i dorbí, dorbí bolt i bolt i desbedtar i que tot hagi esdat un sobni.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada