dimecres, 21 de desembre de 2016

L'efecte Doppler

L’exprés de Dübendorf a Schaffhausen surt a l’hora prevista per la via 3. A l’andana, passatgers eternament atrafegats i carregats amb maletes el veuen partir però mai no aconsegueixen agafar-lo. La màquina tira dels vagons amb mil·limètrica destresa entre túnels i vessants boscosos; de lluny es dibuixa un poble aturat en el temps; el bestiar pastura sense fi; cotxes que no arriben enlloc; el xiulet de la màquina corroborant l’efecte Doppler.
Amb puntualitat suïssa, l’exprés arriba a l’estació però, contra tota lògica, hi ha un element fora de lloc: el cap d’estació ha caigut a les vies. El maquinista el veu però es queda petrificat. L’exprés hi va directe i ningú no hi pot fer res. La fatalitat s’esdevé. L’exprés atropella al pobre infeliç i descarrila.

És llavors quan apareix la Mà. Col·loca el cap d’estació a lloc i torna el tren a les vies. Gràcies al cel no hi ha cap víctima ni desperfecte que lamentar. En aquest món mai no passa res, el món que la Mà va crear en set dies, el món on estem condemnats a viure com titelles sense dret a decidir el nostre propi destí.