dimarts, 28 d’abril de 2015

Amb data de caducitat tot funciona millor

Un dia, no sé perquè, em vaig fixar en que la majoria de coses normalment tenen data de caducitat. Aquesta data només serveix per donar-nos seguretat, res més, perquè un iogurt, per exemple, està tan bo el dia 5 com el dia 7 tot i que caduqui el dia 6. Però siguem sincers: què passa normalment quan els iogurts de la nevera caduquen en dos dies? Doncs que menges iogurts fins que te’n surten per les orelles, és així, i l’endemà en tornaràs a comprar, per tenir-ne, i què miraràs?, la data de caducitat, agafem els que tenen la data més llunyana i anirem repetint aquest cicle làctic fins a l’infinit.
Hi ha altres dates de caducitat que no són tan òbvies però igualment emprenyadores. Vaig pujar al cotxe per anar al súper a comprar iogurts i em vaig fixar en l’etiqueta verda enganxada a la lluna davantera del cotxe. Amb uns foradets m’indicava que el mes de juliol del 2016 caducaria la revisió tècnica i l’havia de tornar a passar. Carai! Has de pagar per encendre i apagar els llums, per donar-li al neteja vidres, per girar les rodes i prémer els frens. I si no hi ha res estrany, et canvien l’adhesiu, de verd a vermell o groc o blau, i el 16 per un 18, si tens sort, i, si no, per un 17.
Quan vaig anar a pagar els iogurts amb la targeta de crèdit, vaig treure el DNI i estava caducat des de feia dos mesos. La caixera no va creure que aquell que sortia a la foto era jo, en el dos mesos que feia que estava caducat les diferències físiques eren massa grans. Si hagués anat abans a comprar els iogurts, cap problema, però ara... Ara no podia ser.
Amb mal cos, sense iogurts, el DNI caducat i l’enganxina de la ITV omnipresent a la lluna del cotxe, vaig tornar a casa. El món em queia a sobre, tot caduca, tot! I just en aquell moment de terrible commoció va entrar la meva dona. Em va saludar, com cada dia, sense gaire esma, i me la vaig quedar mirant. Què estrany! Ella em mirava encuriosida perquè no acostumo a mirar-la tanta estona si no és que estic molt calent i tinc ganes de marranades. Però no, no estava pensant en sexe, estava pensant en dates de caducitat. Per què el matrimoni no té data de caducitat? Els iogurts, les inspeccions tècniques, fins i tot la meva identitat té caducitat, però el meu matrimoni no, aquell paper que vaig signar en un estat d’alienació evident, allò, no caduca mai. El que Déu ha unit que no ho separi l’home, però jo em vaig casar pel civil, no per l’església, llavors, no entenc el perquè d’aquesta incaducabilitat.
Reflexionem. Portes cinc anys de matrimoni i s’acosta la primera revisió, aquella maleïda data que et recorda, impassible, que allò caduca. Clar, t’ho hauràs de currar, no vols que la teva dona passi de renovar, i tu, tu et fas de pregar a veure si en treus alguna cosa. I la maleïda data de caducitat fa que la passió torni perquè allò s’acaba, finito, caput, i vinga sexe, i vinga romanticisme, i sexe, i confidències, i sexe, i amor, i sexe, i renovem, però després del sexe, eh! I si el matrimoni no va bé? Doncs res, fora, a una altra cosa i ni divorcis ni mandangues, com el DNI, que ja no vols ser mai més tu, doncs no el renoves i llestos. Si les coses podrien ser molt més fàcils del que són!

Conclusió: la data de caducitat és per donar-li vidilla a la quotidianitat monòtona de les nostres insulses vides. És així, acceptem-ho i gaudim-ne, sense recança. Amb data de caducitat tot funciona millor!