dimecres, 4 de novembre de 2015

Hedonisme

XX i XY es van conèixer en una discoteca de moda i van intercanviar números de mòbil. A base de Guatsap van establir una relació emocional estable basada en l’obsessió i el control de l’altre: missatges respostos entre 1 i 5 segons, la cosa va bé; entre 10 i 30 segons, no em fas cas; entre 30 segons i un minut, estàs amb un/a altre/a?; més d’un minut, em suïcidaré si no em contestes.
 La cosa anava increïblement bé: tots dos van formalitzar la seva relació a Feisbuk i milers de bons ciberamics es van alegrar per ells demostrant-ho amb comentaris enginyosos de dubtosa ortografia.
Després dels primers mesos de missatges, festes i sexe va arribar la primera crisi: les vacances d’estiu. Pobres! Ell volia anar a la platja (xiringuitos, guiris borratxes,...) i ella volia anar a alguna capital europea de moda (locals d’ambient, drogues de disseny, ...). Per sort s’entenien massa bé com per a espatllar-ho: van decidir fer vacances per separat.
El temps va passar i un dia, parlant per Escayp, ell li va demanar matrimoni i ella, entre llàgrimes, va dir que sí. A la boda van assistir tretze mil dos-cents quaranta-tres convidats a cent cinquanta euros el cobert pagats pels pares que no veien el dia de treure-se’ls de sobre. Mentre els nuvis es donaven el sí, milers de mòbils i tablets immortalitzaven l’instant i les xarxes socials bullien amb l’esdeveniment.
Sis mesos més tard, asseguts al sofà, menjaven patates fregides mentre veien un reality de rabiosa actualitat. Sense solta ni volta, es van mirar l’un a l’altre i van veure amb horror el que estava passant: XY tenia panxeta; XX, potes de gall; a XY li revenia el pebrot; a XX l’alcohol li queia com una pedra a l’estómac.
Ja no eren joves!!!
Divorci fulminant.

XX es va operar i semblava una nina. XY va tornar al gimnàs i lluïa abdominals de pedra. Tots dos van sospirar alleugerits: per poc, per molt poc s’havien escapat d’haver de madurar.