dijous, 28 de març de 2013

Com ser bona persona i no morir en l'intent III

Què fa un bona persona quan està plovent a bots i barrals i no troba ni un sol taxi lliure a tota Barcelona? És una d'aquelles tardes en que cap a quarts de set ja és fosc. Està plovent com si arribés un nou diluvi universal i no es veu ni un sol taxi lliure. De sobte, s'obre una clariana entre els núvols, no pot sortir un raig de sol perquè ja és fosc, però quasi, perquè es veu aquella llumeta verda i aixeca la mà amb desesperació. L'ha vist? Efectivament! El taxi s'aproxima. I just quan vol posar la mà a la maneta per obrir la porta, arriba una senyora amb un paraigües i li diu que té moltíssima presa, que ha d'anar a no sé on urgentment. Com a bona persona li cedeix l'únic taxi lliure i es resigna sota la pluja a veure si succeeixen dos miracles seguits al mateix lloc mentre l'aigua li va calant i una goteta rebel li rellisca pel coll de la camisa i li posa la pell de gallina.
Però, i si en un rampell d'ingeni proposa a la senyora compartir el taxi? Al principi la senyora el mira com si fos un violador en potència, però acaba acceptant. Com un senyor, li demana que primer vagin a on ella necessita ja que té molta, molta pressa. El taxi els porta a l'altra punta de la ciutat sota una pluja inclement i un trànsit més esbojarrat del normal. Quan baixa, amb un ampli somriure, li dóna les gràcies i se'n va. Com que se'n va? Ei! Ha de pagar la seva part! Però òbviament amb la pluja i la porta tancada la dona no el sent i desapareix en un tres i no res. Mentre li diu al taxista a on vol anar, mira de reüll el taxímetre i li sobrevé una esgarrifança. Ja ho deia l'horòscop: avui no serà un bon dia pels negocis.
Però, i si el taxista de l’únic taxi lliure de tota Barcelona li ha vist cara de babau i decideix donar-li una volteta abans d’arribar a la destinació desitjada? La bona persona davant de la inevitable pregunta “on anem?” respondrà decidida la direcció a la que es vol dirigir, però davant de la següent “per on vol que passem, per aquí o per allà?” ho deixarà al bon criteri del taxista, ja que al ser bona persona no pensa que aquest li vulgui prendre el pèl de cap de les maneres. Però després de tres quarts d’hora sota la pluja donant voltes i voltes, la bona persona comença a sospitar que l’estan entabanant, però li sap greu preguntar “que falta molt?”. El taxista no deixa de mirar-lo pel retrovisor mentre per la ràdio sona una emissora calculadament escollida per reforçar l’estereotip de taxista vulgar i inculte. El taxímetre marca una quantitat indecent i la bona persona està tan perduda que només troba una solució: baixar allà mateix. Què curiós! Està igual que al principi. No, pitjor! Ara està perdut, no sap on és, plou encara més i la idea d’agafar un altre taxi és quasi obscena. Mira a banda i banda. On deu parar el metro?