Després de molt insistir va convèncer a l’Esperança per
quedar aquella tarda i anar a prendre alguna cosa. Quan li va demanar què
volia, ella va contestar no veure’l més. Ell s’ho va prendre bé perquè sa mare
sempre li deia que el darrer que es perd és l’esperança, però ella es va
aixecar matemàticament i va anar multiplicant la distància entre tots dos fins
a tendir a l’infinit. Les roses que li havia portat es van marcir i es va
quedar amb un pom d’espines ensangonades a les mans.
Quan una idea es transforma en relat passa a ser un record de coses que no has vist ni fet però que queden atrapades dins teu per sempre.
diumenge, 17 de gener del 2016
divendres, 8 de gener del 2016
Connectats
Un cop sec va fer tremolar
lleugerament el terra però ningú no va aixecar el cap. El pare llegia les
notícies a la seva tauleta; la mare veia un vídeo que li havien enviat al
mòbil; el petit, amb la boca oberta i el sopar fred al plat, mirava dibuixos
animats al seu dispositiu especialment dissenyat per a nens entre quatre i vuit
anys.
Mentre
l’avi restava a terra sense vida, el pare va rebre una notificació que
l’informava en temps real de la defunció del seu progenitor. Amb incredulitat va
clicar “m’agrada” i va escriure un comentari: “D.E.P.”.
La
següent notícia el va indignar: “300 immigrants morts a les costes de Sicília”.
- Merda de món - va murmurar, però ningú l’escoltava. Ho va solucionar compartint
la notícia a la xarxa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)