Els protagonistes del relat s’havien d’estimar, però no podia ser. La seva atracció era sublim però els seus caràcters eren massa diferents i xocaven constantment.
Després d’acomiadar-se amargament, ell va aixecar el
cap al cel sense creure que la seva història estigués escrita d’antuvi i, sense
preàmbuls, em va demanar que li permetés canviar. Volia ser generós i
somniador, volia saber viure els moments importants, valorar les coses
intangibles: volia ser més com ella. Però llavors... Potser llavors ella ja no
sentiria el mateix que sentia ara.
El dolor que em va transmetre em va paralitzar. Era
tan real! Encara avui no sé com es va crear aquell vincle entre creador i
creació, però després de rellegir el que havia escrit inconscientment, el pànic
es va apoderar del meu esperit i vaig desar el document en una carpeta de
l’escriptori que no he estat capaç de tornar a obrir.
Ivan Bonache, setembre 2016