dimecres, 19 de juny del 2013

La festa de l'escuma

Tan sols és sabó amb aigua barrejada.
Les bombolles llueixen al matí
sota un sol que crema la pell mullada
i s’enlairen al cel fins a morir.

Tornem cansats a casa amb la mainada
que no paren i es volen divertir.
Dinarem i farem la migdiada
encara que els nens no vulguin dormir.

I després tornarem a començar
amb la gresca fins l’hora de sopar
sota els estels i la lluna que somriu.

I quan ja no puguin més, tancats els ulls,
els portaré als seus llitets amb orgull
desitjant que mai s’acabi aquest estiu.

divendres, 7 de juny del 2013

La guitarra en silenci

La guitarra en silenci
a l’amor ja no canta.
La fusta maltractada
ja no respon al geni.

Que mai ningú no pensi
que ara resta oblidada
al racó on la desava
al temps dels intermedis.

La guitarra està muda
com la mà sense vida
mentre a l’alba agonitza
fins que a la porta truquen.

Tard arriba l’ajuda
per al gegant d’argila
perdut entre la boira
amb llàgrimes de pluja.

Tinc un nus a l’estómac quan sento la notícia,
alguna cosa que plora i una altra que crida.

La guitarra en silenci
a la mort ja li canta
una llòbrega marxa
que el porti fins al sepeli.

I quan la terra el premi
amb eterna abraçada
els acords que adorava
somriuran amb misteri.

La guitarra resta muda,
fràgilment bella i buida.
Quan es trenqui algun dia
ningú en tindrà la culpa.

Donem la benvinguda
a la roda infinita
que arrossega la vida
fins la següent caiguda.

Aquest matí ha sortit el sol i el món gira i gira.
Sense temps per plorar hem de seguir les nostres vides.

dimecres, 5 de juny del 2013

Recull de microrelats I

Drac i rosa
Inevitable fat.
Cruent atac.
Perseguit, acorralat,
nefast, atziac.
Fuig esperitat
temible drac!

Sang brolla,
ferida carnosa,
ha nascut
una rosa!



1-3-5-10
Una dona.
Tres fills.
Cinc minuts de cotxe perquè et tornin boig.
Deu minuts sense ells per trobar-los a faltar.



Mai no em perdo!
- És per aquí!
- Segur?
- Segur! - Va dir tot convençut sabent que s'havien perdut.


Macrocefàlia
Un cap, cent treballadors.
Pensava que era normal.
Ara sóc funcionari i em sento molt sol.
Tothom mana menys jo!


Ulleres màgiques
Al nen miop les ulleres li permetien veure a la resta de nens nus.
Per sort, continuava sent un nen.


Senzillesa
Un nen petit li dóna el seu globus a un altre nen més petit que plorava.
Ara els dos somriuen!


Final feliç
La princesa galopava amb el seu príncep quan li digué:
- Amor, sóc un extraterrestre!
Ella respongué:
- Ningú no és perfecte!


La silenciosa veu de l'experiència
L’avi sempre explicava les mateixes històries,
però el que a mi m’interessava era tot allò que deia sense paraules.


 
No m'agraden els gats!
- Però tu no odiaves els gats?
- I els odio! A tots menys al meu.



La darrera sessió
Res no dura per sempre, però l'espectacle ha de continuar.
Adéu estrelles del vell cinema, no ens tornarem a trobar!