Es veia venir. Es pensava que ningú faria res, però
el pes de la justícia, tard o d’hora, havia de caure sobre ell i ha estat
justament avui. Uns deu mossos d’esquadra han rebentat la porta de l’oficina,
ens han anat apartant a crits fins que l’han trobat davant de l’ordinador i, en
un plis plas, el tenien a terra amb les mans a l’esquena. “Queda detingut!” li
han escridassat, “De què se m’acusa?” ha preguntat ell des de terra,
“Assassinat,” tothom ha fet “Oh!” a l’hora, “cinc anys matant el temps!”, “Sóc
innocent!” cridava mentre l’arrossegaven cap al furgó, “Deixeu que m’acomiadi
dels meus vint-i-set mil sis-cents noranta-tres amics de Fesibuc, si us plau!”,
“No pateixis, ja faràs nous amics a la presó” i entre riures se l’han emportat.
Quan una idea es transforma en relat passa a ser un record de coses que no has vist ni fet però que queden atrapades dins teu per sempre.
dimarts, 18 d’agost de 2015
dijous, 13 d’agost de 2015
Passejant la mirada
Entre quatre parets s’avorria
i vaig treure a passejar la mirada.
No va trobar res decent
enmig de tant ciment,
només gent estressada.
Llavors vam anar a veure la mar
amb la seva blava verdor esmerilada
en una dansa eterna
contra la terra ferma
i va acabar marejada.
Per camins i rierols de muntanya
vam descobrir una història amagada
que parla en silenci
perquè la gent pensi
la raó d’haver-la oblidada.
I a la nit vam creuar el firmament
mirant la immensa foscor estrellada
fins que els ulls se’m van tancar
plens de records a vessar
perquè tinc la vista cansada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)