-Passi per l’arc – li va dir la noia que controlava l’accés al Centre Cultural de La Llagosta.
-Com a l’aeroport? – va preguntar la senyora.
-Més o menys – i li va fer un gest amb la mà perquè passés.
-Pip!!!
-El sistema detecta un parell de masclismes arrelats molt profundament. Si us plau, desi’ls a la safata i torni a passar.
Així ho va fer i la màquina va protestar de nou.
-Inseguretats basades en estereotips físics inassolibles. Deixi-les a la safata i torni a passar.
Quan la màquina es va queixar de nou, la noia va mirar a la senyora amb un xic de condescendència.
-Deixi’m fer a mi, si no li sap greu, així acabarem abans.
I va anar posant a la safata totes les càrregues que llastraven a aquella senyora fins que la màquina va emmudir.
-Ja està, ja pot entrar i gaudir de «La nit de les dones».
-Això m’ho tornareu a la sortida? – Va preguntar la senyora amb gest preocupat.
-No, no! Ho destruirem tot, no cal que pateixi.
I la senyora va entrar a la festa havent-se, literalment, tret un gran pes de sobre.
Ivan Bonache, març de 2023
Aquest relat havia de tractar sobre la Nit de les Dones, una festa que se celebra pels volts del 8M a la Llagosta i que és tota una tradició local. Llavors vaig imaginar la festa com un viatge, com el pas de la dona cap a una igualtat real, cap a la llibertat sexual i l'erradicació del masclisme en tots els àmbits de la vida diària, però amb un toc d'humor que es veu reflectit en l'arc de seguretat que detecta totes aquestes coses i que no et deixa passar fins que no te n'has desprès.
