Es veia venir. Es pensava que ningú faria res, però
el pes de la justícia, tard o d’hora, havia de caure sobre ell i ha estat
justament avui. Uns deu mossos d’esquadra han rebentat la porta de l’oficina,
ens han anat apartant a crits fins que l’han trobat davant de l’ordinador i, en
un plis plas, el tenien a terra amb les mans a l’esquena. “Queda detingut!” li
han escridassat, “De què se m’acusa?” ha preguntat ell des de terra,
“Assassinat,” tothom ha fet “Oh!” a l’hora, “cinc anys matant el temps!”, “Sóc
innocent!” cridava mentre l’arrossegaven cap al furgó, “Deixeu que m’acomiadi
dels meus vint-i-set mil sis-cents noranta-tres amics de Fesibuc, si us plau!”,
“No pateixis, ja faràs nous amics a la presó” i entre riures se l’han emportat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada