La model en apnea canviava professionalment de posat
mentre els directius de l’agència xiuxiuejaven entre ells. Tot era magnífic
però no perfecte. Veredicte: cuixes massa gruixudes i insuficientment pàl·lida
de pell.
Següent!
La model no es va immutar. Va sortir d’escena i va
tornar al cap de pocs segons amb un ribot. Allà mateix es va rebaixar les
cuixes, passada a passada, sense ni un gest de dolor i, quan va creure que ja
era suficient, va deixar caure el ribot a terra, va treure una cigarreta d’un
paquet quasi buit i, entre pipada i pipada, es va anar dessagnant fins a caure morta
a terra.
Després de deliberar llargament, van cridar al becari
que va agafar el cadàver amb suma delicadesa i el va portar fins a la part del
darrera. Allà la van despullar i la van plastificar. Era una llàstima
desaprofitar-la. Seria un magnífic maniquí per a la nova col·lecció primavera-estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada