L’avi acotxa al nen amb tendresa. El nen està feliç perquè l’endemà no ha d’anar a escola. Es commemoren els 524 anys de l’arribada de l’home a Mart un 12 d’octubre de 2492. Li fa un petó al front i se’n va a l’habitació. No ha sopat, no té gana. La filla està amoïnada per la seva salut.
Es mira
les mans arrugades per l’edat i sospira. Vull ser astronauta, li ha dit el nen.
Quan Cristopher Columbus i els seus homes van aterrar amb el seu coet a Mart es
pensaven que trobarien un planeta erm però, contra pronòstic, es van trobar amb
una petita civilització que no va ser capaç de sobreviure als virus i les
bactèries que portaven els humans. El 90% de la població va caure víctima de
les epidèmies i els supervivents van ser reclosos en guetos per la seva
seguretat. En pocs anys, el darrer marcià va morir en la misèria i l’oblit.
Se li acaba el
temps. Necessita trobar un hoste compatible o morirà amb el cos que habita.
Sospira de nou. No recorda quants anys fa què no ha contactat amb cap altre de
la seva espècie. Està cansat. Es fica al llit i tanca els ulls. Demà serà un
altre dia. Un dia amb res a celebrar.
Ivan Bonache, abril 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada