Hola mare.
Estic bé. Estudiant i treballant de valent. Tu com estàs?
Les classes són molt dures, tinc els peus llagats, però
estic aprenent moltíssim. Se’m fa dur estar tan lluny de casa, però el repte
val la pena. Los Angeles és un formiguer, no m’acabo d’acostumar a que hi hagi sempre
tanta gent per tot arreu. Us trobo a faltar.
No mare, no cal que m’enviïs diners, estic bé. No dormo
gaire, però val la pena.
No sé si per Acció de Gràcies podré tornar. Potser tinc
torn doble. Ja saps, per festes ningú vol treballar.
Jo també t’estimo.
Dona-li una abraçada al pare.
Adeu!
Apaga la cigarreta i entra corrents cap a dins fent
equilibris sobre aquelles sabates de talons impossibles. Una veu agre anuncia
la seva actuació. Tanca els ulls i sent com el cor li batega amb força. Abraça
la barra con un nàufrag s’aferra a un tronc per a arribar a una illa deserta.
Dansa elàsticament amb cada fibra del cos per tal de seduir, per ser la
fantasia humida d’un anònim home casat que es masturbarà quan arribi a casa
pensant en ella. Això paga les factures, no s’enganya. Ser ballarina
professional és el seu somni; l’infern que viu és el preu que n’ha de pagar.
Ivan Bonache, març de 2019
Ivan Bonache, març de 2019
Una bona proposta pel concurs de l'ARC que mereixia millor resposta del jurat, però està molt disputada la cosa aquest any. UN bon microrelat Ivan!
ResponElimina