A cada relat li dedica hores: buscant una història,
redactant-la, deixant-la madurar i, finalment, corregint-la. I quantes vegades
ho ha llançat tot a la paperera perquè no li ha agradat el resultat final? Però
si les muses li somriuen, si creu haver donat amb alguna cosa bona, llavors,
comença el periple. Prepara el relat i la plica amb la cerimònia i l’ordre que
l’han portat a guanyar algun concurs amb anterioritat i compta els dies per
mirar d’endevinar quan serà més probable que l’avisin si en resulta vencedor. I
perd la son, i la gana, i cada cop que sona el telèfon, el cor li vol escapar
per la boca per descobrir, la majoria de les vegades, que és una trucada d’un
altre assumpte sense cap relació. I si aconsegueix guanyar algun certamen,
eufòric, dona les gràcies a totes les deïtats a les quals ha resat durant la
llarga deliberació donant més importància a la fe i la fortuna que no pas a les
seves capacitats i a la feina que hi ha al darrere. I a mesura que s’acosta
l’entrega de premis, els budells se li afluixaven, sent una pressió descomunal
a les temples i la veu li falla quan, davant del mirall, intenta assajar el seu
discurs triomfal. Malgrat fer un esforç titànic d’autoconvenciment, el dia en
qüestió no pot evitar sentir-se fora de lloc i, quan diuen el seu nom i ha de
pujar a l’escenari, li sembla que les cames no el sostindran, que farà el
ridícul davant d’aquells desconeguts amb qui fingeix somriures quan el que
voldria en realitat és marxar d’allà tan aviat com li fos possible sense
semblar un desagraït. Un cop a casa, l’èxit efímer pel reconeixement del seu
esforç s’esvaeix com un munt de cendra al caprici del vent i torna a començar
el cicle de bell nou, escrivint amb desfici, desitjant amb avidesa que la
fortuna li permeti novament ser mereixedor d’aquells quinze minuts de glòria
que l’aterren, que el turmenten, però que, malgrat tot, donen sentit a la seva
existència.
Ivan Bonache, març de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada