dimarts, 2 d’abril del 2013

Com ser bona persona i no morir en l'intent IV

Què fa una bona persona quan els veïns fan una festa? Són les dues del matí i els veïns estan de festa. Però la bona persona s’ha de llevar a les sis per anar a treballar i no pot aclucar l’ull. Una bona persona sempre escollirà la via del diàleg i evitarà qualsevol situació potencialment conflictiva ja que suposa que si els veïns estan fent massa soroll és sense voler. Assegut al llit amb una barreja de son, confusió i odi, el primer que fa és acostar-se a la paret en comú i picar amb la mà com si d’aquesta manera pogués intimidar a algú. Òbviament, els veïns no han sentit els cops de puny amb la música a tot drap, els xiscles i les converses que es senten de l’altra banda. La bona persona descobreix que tapar-se el cap amb el coixí no serveix de res.
I si la bona persona decideix sortir amb el pijama, picar als veïns i demanar amablement que abaixin el volum? Doncs poden passar 5 coses: 1- La música està tan forta que ningú no sent el timbre ni els cops a la porta. Ja pot picar i deixar el dit enganxat al timbre que ningú no sortirà per veure qui és. 2- Tot i que la música està molt forta, algú sent el timbre, però qui l’ha sentit no surt a veure qui és perquè no li importa gens ni mica. Aquella no és casa seva i potser obrir la porta significa acabar la festa i d’això ni parlar-ne! 3- després de mitja hora amb el dit al timbre, obre la porta un/a noi/a completament borratxo/a. Aquí poden passar dues coses: a- Està tan borratxo/a que parlar amb ell/a es fa impossible i la bona persona desisteix del propòsit d’establir una comunicació fluida i marxa cap a casa amb un fracàs absolut. b- Està tan borratxo/a que parlar amb ell/a es fa impossible però per alguna misteriosa raó no vol que la bona persona marxi perquè en aquell mateix instant ha descobert que l’estima molt, que són molt bons/es amics/gues encara que s’hagin conegut allà mateix en aquelles llastimoses condicions. La bona persona no vol ferir els sentiments del/de la borratxo/a i s’ha de prendre quatre xupitos abans de poder escapar i tornar a casa amb un fracàs absolut però una mica content. 4- En sentir el timbre, ràpidament s’ha apagat la música i sembla que la casa està buida. Les llums s’han apagat i es senten xiuxiuejos darrera la porta. Quan la bona persona se’n torna, la festa reneix miraculosament de les seves cendres triplicant el volum i les rialles que feia uns segons havien desaparegut. 5- La bona persona pica a la porta i l’atenen de seguida. Als veïns els sap greu molestar i apaguen la música. La bona persona torna al llit i pot dormir plàcidament el que queda de nit per descansar i anar l’endemà al treball fresc com una rosa. Però és clar, això no passarà mai, perquè si els veïns fossin tan bones persones no estarien de festa a les dues de la matinada d’un dia entre setmana o sigui que el millor és comprar-se uns taps per a les orelles i llestos.
I si la bona persona decideix trucar a la policia? Com que és bona persona, creu que la policia vindrà per ajudar. Ai! Pobre crèdul! Quan arriben els mossos, no van a casa del veí, van a casa de la bona persona ja que cinc minuts abans de que arribessin la festa ja s’havia acabat i la pau regna de nou. Li demanen que s’identifiqui i, amb cara de cansament, va a buscar el seu document d’identitat i li ensenya al policia uniformat amb cara de molt males puces. El mosso mira la foto, mira a la bona persona, mira la foto de nou i descobreix que el carnet està caducat. Multa. “I no t’engarjolo perquè estic de bones, fer-nos venir per res!” i se’n van mastegant uns renecs que millor no entendre. Amb la tonteria és quasi l’hora de llevar-se per anar a treballar. Somriu, avui serà un bon dia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada