Primer
l’apallissa i després se’n penedeix,
amor
etern sempre li jura,
però
la pau mai no dura
tancada
en un cercle viciós que es repeteix.
Un
avi tremola en la foscor,
està
tot sol i ha caigut.
Aquell
pis serà el seu taüt
fins
que algun veí en sentí la pudor.
De
què val l’esforç del treballador
que
ha perdut els seus diners?
Si
del banc la culpa mai no és,
serà
que és pecat intentar viure una mica millor.
Fabrica
armes el país pacifista
i
s’enriqueix amb conflictes llunyans
per
lamentar-ne després els danys
i
planificar una invasió altruista.
Què
fàcil és opinar en aquest món
on
no cal acompanyar les paraules amb actes,
mentre
els poderosos es passen la vida fent pactes
malbaratant
recursos i vides sense perdre la son.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada