Violència verbal

- Marc Puig, quaranta-tres anys, de Manresa, casat, sense fills, filòleg.

- Hora de la mort?

- Per la temperatura del fetge, entre les dotze i les dues del migdia.

- Possible causa?

- Fins que no li realitzi l’autòpsia és quasi impossible d’assegurar, però per les laceracions que presenta el cos, els blaus a la zona cranial i el sagnat de les orelles, sospito que estem davant d’un nou cas de violència verbal.

-  Violència verbal?

- Sens dubte! Veus aquestes marques? Són d’uns quants “pues” i “buenos”.

- Mmm! I les taques al contorn dels llavis?

-  Això és de mossegar-se a si mateix després de sentir “ficar” en comptes de “posar” repetides vegades.

- Déu meu! Però això no l’ha pogut matar...

- No voldria equivocar-me, però segurament el cop de gràcia va ser un “tenir que”.

- Quin horror!

- Els adolescents poden ser terriblement cruels. És el tercer mestre de català mort en aquest institut en el que portem de curs.

- Que Pompeu Fabra ens agafi confessats!

Ivan Bonache, febrer de 2020