Exercici físic

A l’oficina es queixa a un company de que ja mai no fa l’amor amb la seva dona. És evident que el temps passa i la passió es difumina, es matisa, però han passat de fruir del sexe a diari a no fer-ho mai. El company el mira i li recomana exercici físic, no vol dir que ell s’hagi deixat, no, però una mica menys de panxeta i una mica d’atenció per part seva poden obrar miracles. Se’l queda mirant tot pensatiu i una idea li ve al cap.

Fa una calor abrusadora i el ciment de la pista incrementa la sensació de xafogor. Tot i així, no desisteix en l’intent infructuós de llençar la pilota de bàsquet una vegada i una altra a la cistella sense xarxa. La pilota no vol entrar, pica al tauler, a l’anella ataronjada, però no entra ni un sol cop.

Després d’una hora demolidora se’n va cap a casa tan suat com satisfet. A la dutxa, sota l’aigua tèbia, sent com un formigueig li va pujant des de la punta dels peus fins al cap i acaba materialitzant-se en una erecció en tota regla. Surt de la dutxa i s’eixuga sense tocar-se. Ha estat temptat de masturbar-se però prefereix esperar.

Abans de sopar, s’acosta a la seva dona i, sense dubtar, li ensenya aquella erecció amb ulls d’infant trapella. Amb una abraçada desesperada acaben fent l’amor i arriben a l’orgasme a l’uníson. La dona somriu i passa un dit pel tors nu de l’home. S’està preguntant què ha passat, alguna cosa ha canviat, és diferent, però ell la besa i deixa de pensar-hi.

A la nit, abraçats, ell rumia mentre sent com els braços li fan figa. Se’n riu d’ell mateix perquè al final ha aconseguit ficar-la i ha estat una cistella increïble. Al final serà veritat: l’exercici físic salvarà el seu matrimoni.