Operació bikini

-          Ja! – Va escridassar-lo. – T’ho creus ara? Eh! T’ho vaig dir!

Era cert, li havia dit. Quan va deixar caure la tovallola i la va veure amb aquell bikini minúscul es va quedar amb la boca ben oberta. Ho havia aconseguit.

Li havia entrat la dèria de cada primavera, haig de perdre deu quilos, i les probabilitats d’èxit eren mínimes. Sempre començava les dietes amb gran devoció i de mica en mica s’anava desinflant: queia en la temptació, s’avorria dels exercicis diaris i es reconfortava en el tòpic de tampoc estic tan malament per justificar els quilets de més. Però aquell cop havia estat diferent.

Ell se la mirava estirat al llit sense dissimular la seva corba de la felicitat, somrient, però quan la va veure sortir per la terrassa decididament cap a la piscina, li va canviar el semblant.

-          Què fas?

-          Doncs vaig a la piscina, tu què creus?

-          Estàs boja!

Les darreres paraules van quedar aigualides per un immens xof! de fons. Mentre ell la mirava, divertit, l’aigua gèlida de finals d’octubre li va recordar, inclement, que, tot i que ho havia aconseguit, potser havia trigat una miqueta més del que ella havia previst.